-¿Aineta, vols esser meva?
Aineta, digues que sí:
faràs sa feina per mí,
’niràs a menjar a ca teva.

Mon cor no dorm ni reposa
ni està una hora content
com veig que he d’estar ausent
de vós, careta de rosa.

Si Déu mos proveïgués
de blat una bona anyada,
d’ordi, de xeixa i civada,
també que doble mos fes,
i faves que n’hi hagués
més que caramull de paia.
Ametlers i garrovers,
que en pegar-los espolsada,
en caigués una solada
que sa terra no se ves.
I, en estar en flor es cirerers,
que no hi hagués cap boirada,
i a sa vinya, sa cendrada,
Déu que no n’hi prometés.
Es batistes, vinaters,
en es trescolar vos fes
a cent quartins per somada.
I sa fia de la casa
un estimat nou tengués!