A temporades fa lluna,
cara de sol vertader.
Si dius que som caplleuger,
pregaris a Déu pots fer
que, com jo, ne trobis una.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
De picat
Montuïri
Anatomia, Bellesa, Bogeria, Confrontació, Destí, Déu, Dia i nit, Festeig, Floretes, Humor i comicitat, Lluna, Oracions, Sàtira i escarni, Sol, Virtuts
7a7b7b7b7a
Consonant
5
4117
I
241
–Quinze dies a venir
estaré aquesta vegada.
–Mon bé, si feis una estada
com aquesta que heu fet ara,
ja no em trobareu aquí,
només que sentireu dir:
Ja tens s’al•lota enterrada,
i per amor n’ha acabada
as vida, i se va morir.
De tot n’és causa un fadrí
qui amb paraules l’ha campada.
Li deia qualque vegada :
–Garrida, fiau de mi
i jo fiaré de vós.
No creia que unes amors
tan fortes tenguessen fi.
Qui ho haguera hagut de dir,
que passàsseu per aquí
no tenguésseu cor de dir:
–Atl•lota meva, adiós!
Com jo veig que es sol se pon
i que ja ha finit es dia!
Ausent de vós, vida mia,
he campat, i Déu sap com.
Vida trista i penosa
passa el qui està en el desert;
també la hi pas jo, de cert,
ausent de ta cara hermosa.