Amb so rallar que tu fas,
com que la’m tengues segura.
No sies tan criatura
que, per sa teva figura,
de sa casa me n’anàs!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
De picat
Poble
Artà
Camp Semàntic
Befa, Confrontació, Desig, Festeig, Gelosia, Ràbia, Rivalitat
Mètrica
7a7b7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
5
Núm de glosa
4075
Volum
I
Núm de pàgina
239
Altres cançons relacionades
Aquella mà tan inflada
de s’estimat, ¿què deu fer?
em pens si m’estava bé,
hi faria una passada.
Saps que és de mal, estar ausent
i s’amor no porer veure!
N’emprèn com un qui vol beure
i s’abrasa purament.
Jo cui branques d’un Roser
perquè sa soca m’agrada.
Catalina, prenda amada,
a Ciutat te n’ets anada
a llogar-te per criada
a casa de cavaller.
Digues, i te serviré
com a criat vertader,
igual d’esser vòstron pare.
Tradicionari de Mallorca
