Amb so rallar que tu fas,

Amb so rallar que tu fas,
com que la’m tengues segura.
No sies tan criatura
que, per sa teva figura,
de sa casa me n’anàs!

Més informació

Recopilador

Rafel Ginard

Referència bibliogràfica

Cançoner Popular de Mallorca

Via d'incorporació

Transcripció edició

Classificació

De picat

Poble

Artà

Camp Semàntic

Befa, Confrontació, Desig, Festeig, Gelosia, Ràbia, Rivalitat

Mètrica

7a7b7b7b7a

Rima

Consonant

Versos

Núm de glosa

4075

Volum

Núm de pàgina

239

Altres cançons relacionades

Si no venia, jo hi ‘nava,
no poria més estar:
tan fort era mon penar
com lluny de vós habitava.

¿A on són aquells bons temps
que tant tant mos regalàvem
quan vós i jo festejàvem,
i ara n’hem d’estar ausents?

Diuen que demà te’n vas
a muntanya, Magdalena.
Jo faria un novena
que es majoral qui vos mena,
en arribar, t'engegàs.