En es ball de sa plaça
jo hi som estada
i he ballat amb un curro
qui no m’agrada,
i llavors amb un altre
que ja m’agrada.
M’ha dat una pesseta
i l’he gastada
d’aigordent i resolis
i aigo gelada.
Oh murades de Ciutat,
quina tristor m'heu donada
des que teniu s'estimat
dins aquest corral tancat
i jo visc atribulada!
Jo cui branques d’un Roser
perquè sa soca m’agrada.
Catalina, prenda amada,
a Ciutat te n’ets anada
a llogar-te per criada
a casa de cavaller.
Digues, i te serviré
com a criat vertader,
igual d’esser vòstron pare.