Quan s’estimat me deixà,
no hi havia pensat bé,
i ara, que li he dat guerrer,
tot m’ho vol desbaratar.
Consent a passar la mar,
que amb ell no me casaré!
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Guerrers
Sant Joan
Desamor i ruptura, Festeig, Gelosia, Mar i ribera, Matrimoni, Ràbia, Rivalitat, Transformació i canvi
7a7b7b7a7a7b
Assonant
6
3845
I
225
Al•lota encassota,
tu ets d’Es Llombards:
¿vols venir dimecres
i amb mi et casaràs?
–Quinze dies a venir
estaré aquesta vegada.
–Mon bé, si feis una estada
com aquesta que heu fet ara,
ja no em trobareu aquí,
només que sentireu dir:
Ja tens s’al•lota enterrada,
i per amor n’ha acabada
as vida, i se va morir.
De tot n’és causa un fadrí
qui amb paraules l’ha campada.
Li deia qualque vegada :
–Garrida, fiau de mi
i jo fiaré de vós.
No creia que unes amors
tan fortes tenguessen fi.
Qui ho haguera hagut de dir,
que passàsseu per aquí
no tenguésseu cor de dir:
–Atl•lota meva, adiós!
Cada any anau a muntanya;
jo no sé allà que feis.
Vós allà folgau i reis,
i jo pas la vida estranya.