Saps que és de mal, estar ausent
i s’amor no porer veure!
N’emprèn com un qui vol beure
i s’abrasa purament.
De dotze hores que té es dia,
amb vós onze pensaré,
tres quarts hi afegiré:
tant m’agradau, vida mia.
Bona amor, en no veure-vós,
duc cadena amb dues vies;
voldria tots aquests dies
passassen de dos en dos.