Són les dotze, i he acabat
de ses cançons, vida mia.
Si no em donau alegria,
moriré desesperat.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Serenades
Poble
Montuïri
Camp Semàntic
Amor, Cançons i tonades, Declaració, Destí, El temps del rellotge, Mort
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
3693
Volum
I
Núm de pàgina
216
Altres cançons relacionades
–Quinze dies a venir
estaré aquesta vegada.
–Mon bé, si feis una estada
com aquesta que heu fet ara,
ja no em trobareu aquí,
només que sentireu dir:
Ja tens s’al•lota enterrada,
i per amor n’ha acabada
as vida, i se va morir.
De tot n’és causa un fadrí
qui amb paraules l’ha campada.
Li deia qualque vegada :
–Garrida, fiau de mi
i jo fiaré de vós.
No creia que unes amors
tan fortes tenguessen fi.
Qui ho haguera hagut de dir,
que passàsseu per aquí
no tenguésseu cor de dir:
–Atl•lota meva, adiós!
¿D’on veniu vós, lo meu bé,
que d’enyorança som morta?
¿Veniu de fora Mallorca?
no em parleu en foraster.
Ja li direu que l’enyor
i pens desiara en ella,
que m’envii una escudella
d’aigo del riu de l’amor.
Tradicionari de Mallorca
