Me’n vaig a colgar, que és vespre;

Me’n vaig a colgar, que és vespre;
jo estic a lo teu manar.
Com me sentiràs cantar,
treu es cap a sa finestra.

Més informació

Recopilador

Rafel Ginard

Referència bibliogràfica

Cançoner Popular de Mallorca

Via d'incorporació

Transcripció edició

Classificació

Serenades

Poble

Porreres

Camp Semàntic

Anatomia, Cantadors i glosadors, Dia i nit, Estimació i afecte, Festeig, Hàbits casolans, La casa, Submissió

Mètrica

7a7b7b7a

Rima

Consonant

Versos

Núm de glosa

3663

Volum

Núm de pàgina

214

Altres cançons relacionades

Miquelet, estimat meu,
no em dons la vida penada;
vine a fer qualque passada;
si no t'ho paga ta mare,
ja t'ho agrairà el cor meu.

Ses darreres que tenia
si era molt lluny Ciutat!
I des que hi tenc s’estimat,
hi pens de nit i de dia.

Si jo poria tornar
tres hores un esperit,
seria un incert que anit
no ves es qui em fa penar.