Ara he arribat a conèixer
que tenc es carro encallat:
quant més be t’he demostrat,
més malament he quedat.
Malhaja es meu poc merèixer!
Debades tu véns, Miquel,
que no hauràs sa meva amor
en no dur petició
firmada del Déu del cel.
Com tu n’has hagut mon cos,
n’has fet altre son camí;
casi m’atrevesc a dir:
d’un petit n’has fet un gros.
Jo posar-me de dol no gos,
perque no hi trobin què dir.
Si se torna estravenir,
tu fadrina i jo fadrí,
encara hi ha aquell camí
que tu me solies dir
quan ten’anaves de mi:
-Bona nit, ramell de flors!