Encara que jo cant fort,
bona amor, no me sentiu.
Unes uiades teniu
que m’arriben a la mort.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Serenades
Poble
Valldemossa
Camp Semàntic
Abandó i desencís, Amor, Cantadors i glosadors, Mort, Tristor
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
3636
Volum
I
Núm de pàgina
212
Altres cançons relacionades
–Quinze dies a venir
estaré aquesta vegada.
–Mon bé, si feis una estada
com aquesta que heu fet ara,
ja no em trobareu aquí,
només que sentireu dir:
Ja tens s’al•lota enterrada,
i per amor n’ha acabada
as vida, i se va morir.
De tot n’és causa un fadrí
qui amb paraules l’ha campada.
Li deia qualque vegada :
–Garrida, fiau de mi
i jo fiaré de vós.
No creia que unes amors
tan fortes tenguessen fi.
Qui ho haguera hagut de dir,
que passàsseu per aquí
no tenguésseu cor de dir:
–Atl•lota meva, adiós!
Estimat, ausent de vós,
ningú del món me consola.
Me’n pren com la rossinyola,
que, com està tota sola,
canta trist i piadós.
–Es beure no m’assacia
ni es menjar no em fa profit
ni puc dormir de nit
ni puc descansar de dia.
–He perduda s’alegria
com un malalt dins es llit
d’ençà que apartat estic
de sa teva companyia.
Tradicionari de Mallorca
