S’estimat me fa ets entorns
per aquí davant, quan passa;
¿se deu pensar que jo faça
pregàries a Déu que torn?
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Refermament d'amors
Artà
Amor, Déu, Festeig, Ironia, Relacions de parella, Religió i creences
7a7b7b7a
Consonant
4
3598
I
210
Festejava d’amagat
ses vegades que poria.
Per privar-me s’alegria,
la m’han passada a Ciutat.
Si Déu mos proveïgués
de blat una bona anyada,
d’ordi, de xeixa i civada,
també que doble mos fes,
i faves que n’hi hagués
més que caramull de paia.
Ametlers i garrovers,
que en pegar-los espolsada,
en caigués una solada
que sa terra no se ves.
I, en estar en flor es cirerers,
que no hi hagués cap boirada,
i a sa vinya, sa cendrada,
Déu que no n’hi prometés.
Es batistes, vinaters,
en es trescolar vos fes
a cent quartins per somada.
I sa fia de la casa
un estimat nou tengués!
Estrella purificada,
de tu em vaig enamorar,
i d’aleshores ençà
jo no faç sinó plorar
estant de tu departada.