¿Sabeu què li he de dir
a s’amor que va endolada?
Que no visca atribulada
mentre me veja fadrí.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Refermament d'amors
Poble
Artà
Camp Semàntic
Amor, Declaració, Desamor i ruptura, Estimació i afecte, Relacions de parella
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
3595
Volum
I
Núm de pàgina
210
Altres cançons relacionades
Estic ausent i present
i l’amor pena no em dóna:
estic ausent de persona,
però no de pensament.
Estimat, ausent de vós,
ningú del món me consola.
Me’n pren com la rossinyola,
que, com està tota sola,
canta baix i piadós.
–Quinze dies a venir
estaré aquesta vegada.
–Mon bé, si feis una estada
com aquesta que heu fet ara,
ja no em trobareu aquí,
només que sentireu dir:
Ja tens s’al•lota enterrada,
i per amor n’ha acabada
as vida, i se va morir.
De tot n’és causa un fadrí
qui amb paraules l’ha campada.
Li deia qualque vegada :
–Garrida, fiau de mi
i jo fiaré de vós.
No creia que unes amors
tan fortes tenguessen fi.
Qui ho haguera hagut de dir,
que passàsseu per aquí
no tenguésseu cor de dir:
–Atl•lota meva, adiós!
Tradicionari de Mallorca
