Estic ausent i present
i l’amor pena no em dóna:
estic ausent de persona,
però no de pensament.
Estimat, ausent de vós,
ningú del món me consola.
Me’n pren com la rossinyola,
que, com està tota sola,
canta fort i piadós.
S’estimat està a Sa Pobla
i diu que no vol venir.
Jo li he enviat a dir
que li pagaré es camí,
es d’anar i es de venir,
de cada passa una dobla.