Roseta, vénc a dir-tè
si em voldràs admetre, encara;
perque, si no me vols ara,
tot sol les hauré d’haver.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Refermament d'amors
Poble
Sineu
Camp Semàntic
Amor, Declaració, Desamor i ruptura, Enyorança, Relacions de parella
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
3595
Volum
I
Núm de pàgina
210
Altres cançons relacionades
Estimat, ausent de vós,
ningú del món me consola.
Me’n pren com la rossinyola,
que, com està tota sola,
canta baix i piadós.
Ja no farà cap cadena
com sa meva, cap Ferrer.
Jo sempre preguntaré,
ses hores que no et veuré,
“¿Qué heu vista Na Magdalena?”
Ja li direu que l’enyor
i cada hora pens en ella;
que me duga una escudella
d’aigo del riu de l’amor.
Tradicionari de Mallorca
