Una murada molt alta
s’aixecàs, en tu tornar,
que haguesses d’anar a voltar
per Sóller i per Deià!
I, si trobes que hi fa falta,
enmig, una grossa mar!
Jo me’n pren com lo bellveure
que de l’aire està privat.
Deis que estau enamorat,
i mai me veniu a veure.
Si tens pena, posa’t dol
i a mi deixa’m anar,
que n’és com qui anar a cercar
anguiles a dins la mar
en es mes de juriol.