Saps que ho és, de lluny, Sineu!
Jo no me n’era adonada!
Jesús, i que enyor mu mare!
Però més s’estimat meu.
Esperança no tenia,
mon bé, de veurer-vos pus,
i m’ha dat el Bon Jesús
avui aquesta alegria
Estimat, com jo veig s’ase
que vós solíeu menar,
corrents me’n vaig dins sa casa
perquè no em vegen plorar.