Un homo, com pot, que prenga;
que, com vol, ja no cau bé.
Un gall, a son galliner,
comanda de lo que hi té
(qui no és bèstia, que ho comprenga).
Per aquesta perendenga
jo n’he passat, i ho sé.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Enamorats. Festejament. Partits
Poble
Bunyola
Camp Semàntic
Aviram, Bestiar, Desig, Festeig, Joventut, Solteria
Rima
Assonant
Versos
7a7b7b7b7a7a7b
Núm de glosa
3437
Volum
I
Núm de pàgina
201
Altres cançons relacionades
Si no venia, jo hi ‘nava,
no poria més estar:
tan fort era mon penar
com lluny de vós habitava.
Estelets, replegau-vós,
feis-me claror per entrar
que ara no puc afinar
es portal de mes amors.
¿A on són aquells bons temps
que tant tant mos regalàvem
quan vós i jo festejàvem,
i ara n’hem d’estar ausents?
Tradicionari de Mallorca
