Una amiga meva em deia:
-Saps que m’agrada, un pastor!-
Jo li deia: -Un llaurador,
perque li puc dur sa reia!-
I ella responia i deia:
-També li puc dur es sarró!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Enamorats. Festejament. Partits
Poble
Sineu
Camp Semàntic
Camp i conreus, Declaració, Desig, Eines medi rural, Festeig, Joventut, Llaurar, Pastor
Mètrica
7a7b7b7a7a7b
Rima
Assonant
Versos
6
Núm de glosa
3385
Volum
I
Núm de pàgina
198
Altres cançons relacionades
Majoral, deixau-m’hi anar,
a corrí a sa llaurada;
jo no hi som p’es pareier
ni p’es parei ni s’arada;
jo hi som per un jornaler
que té ma vida guanyada.
S’amor fa que par que senta
trepig, però no arribau.
Jo no sé com no donau
consol an es qui llamenta.
Si t’ha agafada enyorança
i amb ell vols conversar,
envia’l a demanar,
o si no, ves-lo a cercar,
que ara ha entrat aquesta usança.
Tradicionari de Mallorca
