Sa cunyada em fa la pala,
i jo, tonto, no m’en tem.
Toca, veinada, avisè’m,
tu qui l’has perseverada.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Enamorats. Festejament. Partits
Poble
Artà
Camp Semàntic
Admiració, Confrontació, Festeig, Lloança, Relacions parentals, Sàtira i escarni, Sentiments, valors i actituds de l'individu
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Mixta
Versos
4
Núm de glosa
3248
Volum
I
Núm de pàgina
191
Interpretació
La cunyada fa la pala a l’enamorat; que vol dir fer la bona a algú. Però ell no se’n tem; per això demana ajuda a la seva veïnada perquè l’avisi quan ho fa; car ella l’ha tractada i ho sabrà detectar.
Altres cançons relacionades
Voldria esser pegellida,
o si no, caragolet;
'niria ran ran paret
a ca teva, Margalida.
Vós me deis que, en `ribar s’hora,
que me donareu sa clau.
Com m’heu de mester em cercau,
però dies de sarau
me feis sa de més enfora.
Vós veniu, i mai veniu;
ara ni mai vengueu vós!
Si veniu, me feis un pler;
si no veniu, me’n feis dos.
Tradicionari de Mallorca
