Puputs ni polvos, no en du
sa meva al·lota que és ara,
emperò sa que he deixada
no ho puc donar per segur.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Enamorats. Festejament. Partits
Poble
Felanitx
Camp Semàntic
Amor, Bellesa, Festeig, Indumentària i estètica, Passió i enamorament, Pentinats, Relacions de parella, Trajectòria vital
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Assonant
Versos
4
Núm de glosa
3203
Volum
I
Núm de pàgina
188
Interpretació
Descriu que l’al·lota que festeja ara no duu pentinats ni tampoc es maquilla. Però creu recordar que l’al·lota que festejava anteriorment sí; però que no ho sap del tot cert.
Altres cançons relacionades
Jo cui branques d’un Roser
perquè sa soca m’agrada.
Catalina, prenda amada,
a Ciutat te n’ets anada
a llogar-te per criada
a casa de cavaller.
Digues, i te serviré
com a criat vertader,
igual d’esser vòstron pare.
Garrida, recordau-vós
de mi alguna vegada,
que me n’he d’anar a l’Havana
i sa primera endiana
que duga serà per vós.
Jo me’n vaig damunt ses penyes
a plorar los meus dolors;
ja que no vos veig a vós,
cara de clavell hermós,
me basten ses entresenyes.
Tradicionari de Mallorca
