Oh bella font d’aigo viva,
mon bé, d’on habitau vós!
Habitau dins Ets Olors
i jo habit a dins la vila.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Enamorats. Festejament. Partits
Poble
Artà
Camp Semàntic
Accidents geogràfics, Aigua, Construccions rurals, Elements, Estimació i afecte, Geografia del territori
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Assonant
Versos
4
Núm de glosa
3172
Volum
I
Núm de pàgina
187
Interpretació
L’aigua viva és aquella que brolla naturalment. L’interlocutor en fa una descripció d’on podem trobar aquesta aigua i és a l’antiga alqueria musulmana que hi ha a les muntanyes d’Artà.
És habitual trobar recursos hídrics en les poblacions musulmanes de l’illa; per això pot ser segur que hi hagi aquesta font natural.
Altres cançons relacionades
Ja li direu que l’enyor
i cada hora pens en ella;
que me duga una escudella
d’aigo del riu de l’amor.
Ja li direu que l’enyor
i pens desiara en ella,
que m’envii una escudella
d’aigo del riu de l’amor.
Sa mare d’ella em va dir:
-¿Vols que te’n vagi a cercar ?
Foc de llenya no n’hi ha,
emperò de l’amor, sí.
Tradicionari de Mallorca
