No t’enamors de pastor
d’es pla ni de sa muntanya,
que es baf de sa terra el danya
i no en pot sentir s’olor.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Enamorats. Festejament. Partits
Poble
Artà
Camp Semàntic
Accidents geogràfics, Amor, Anatomia, Cos humà, Festeig, Geografia del territori, Medi Ambient, Meteorologia, Passió i enamorament, Pastor
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
3165
Volum
I
Núm de pàgina
186
Interpretació
L’interlocutor adverteix a l’enamorada que no s’enamori de cap pastor… Ni pastor del pla ni de la muntanya; perquè els pastors perden el sentit de l’olfacte a causa del baf de la terra.
Altres cançons relacionades
Jo me’n vaig damunt ses penyes
a plorar los meus dolors;
ja que no vos veig a vós,
cara de clavell hermós,
me basten ses entresenyes.
Mu mareta, jo m'esclat!
Que véngui tot d’una En Jaume,
que m'agafa mal d'espaume
quan no el tenc an es costat.
–Quinze dies a venir
estaré aquesta vegada.
–Mon bé, si feis una estada
com aquesta que heu fet ara,
ja no em trobareu aquí,
només que sentireu dir:
Ja tens s’al•lota enterrada,
i per amor n’ha acabada
as vida, i se va morir.
De tot n’és causa un fadrí
qui amb paraules l’ha campada.
Li deia qualque vegada :
–Garrida, fiau de mi
i jo fiaré de vós.
No creia que unes amors
tan fortes tenguessen fi.
Qui ho haguera hagut de dir,
que passàsseu per aquí
no tenguésseu cor de dir:
–Atl•lota meva, adiós!
Tradicionari de Mallorca
