M’agrada aplegar garroves
a davall un garrover;
En Tomeu de Son Grau té
es rallar amorós, amb dones.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Enamorats. Festejament. Partits
Poble
Llucmajor
Camp Semàntic
Arbres i fruits (camp i conreus), Festeig, Garrovers, Productes alimentaris, Relacions socials, Virtuts
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Mixta
Versos
4
Núm de glosa
3063
Volum
I
Núm de pàgina
181
Interpretació
Entre versos no sempre hi ha concordança de sentit per falta d’il·lació. En els dos primers versos l’interlocutor ens explica que li agrada molt collir garroves.
En els dos darrers ens diu que en Tomeu de son Grau té molta llàbia per parlar amb les al·lotes.
Altres cançons relacionades
Si Déu mos proveïgués
de blat una bona anyada,
d’ordi, de xeixa i civada,
també que doble mos fes,
i faves que n’hi hagués
més que caramull de paia.
Ametlers i garrovers,
que en pegar-los espolsada,
en caigués una solada
que sa terra no se ves.
I, en estar en flor es cirerers,
que no hi hagués cap boirada,
i a sa vinya, sa cendrada,
Déu que no n’hi prometés.
Es batistes, vinaters,
en es trescolar vos fes
a cent quartins per somada.
I sa fia de la casa
un estimat nou tengués!
Aqueixa que balla
jo li veig es peus.
Carabassa blanca
mesclada amb fideus.
Per amor del rei de França
s'estimat meu s'embarcà.
Oh, mal li puguen donar,
com en taula es posarà,
olives per pietança!
Tradicionari de Mallorca
