Lo moreno és agradós
i lo blanc sempre fadeja;
fadrina que molt braveja
no li trob res curiós.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Enamorats. Festejament. Partits
Artà
Festeig, Gastronomia, Productes alimentaris, Sàtira i escarni, Sentiments, valors i actituds de l'individu, Valors i ideologia
7a7b7b7a
Consonant
4
3057
I
180
Els versos no sempre concorden en significat per falta d’il·lació; com és el cas d’aquesta glosa.
En els primers versos s’expressa la idea de que agrada més allò de color morè que el blanc; perquè sol ésser fat.
En els dos darrers s’expressa la idea de que una dona no crida l’antenció si braveja molt; perquè no és propi d’una dona curiosa.
Enguany serà any de lli
i ses mantes faran pomes.
-Al•lota, ¿per que t’entones?
-¿Per que? ¿Per que? Perque sí!
En esser sa lluna posta,
bona amor, no hi veuen tant.
Jo em pens que sa meva sang
és vermeia com sa vostra.
Vós teniu l’aigo embassada,
bona amor, i no em regareu,
emperò no la’m fareu
que no la m’haja pensada.