Jo te tenc de donar balze,
mel i sucre, per menjar;
si m’atur de conversar,
es veinats ne seran causa.
Enamorats. Festejament. Partits
Llucmajor
Dolç, Estimació i afecte, Festeig, Malvolença, Passió i enamorament, Productes alimentaris, Relacions de parella, Relacions socials, Sentiments, valors i actituds de l'individu
7a7b7b7a
Assonant
4
Els dos primer versos són una metàfora en que a la relació s’ha de donar dolçor un a l’altre perquè la cosa vagi bé.
Però sempre hi ha algun xafarder que para ull al que fan les parelles; per això s’ha d’anar en compte a ser molt afectiu en públic perquè sinó es parla de més.
Estimat, ausent de vós,
ningú del món me consola.
Me’n pren com la rossinyola,
que, com està tota sola,
canta baix i piadós.
Estimat, ausent de vós,
ningú del món me consola.
Me’n pren com la rossinyola,
que, com està tota sola,
canta trist i piadós.
Estimat, ausent de vós,
ningú del món me consola.
Me’n pren com la rossinyola,
que, com està tota sola,
canta fort i piadós.