Jo te tenc de donar balze,
mel i sucre, per menjar;
si m’atur de conversar,
es veinats ne seran causa.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Enamorats. Festejament. Partits
Poble
Llucmajor
Camp Semàntic
Dolç, Estimació i afecte, Festeig, Malvolença, Passió i enamorament, Productes alimentaris, Relacions de parella, Relacions socials, Sentiments, valors i actituds de l'individu
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Assonant
Versos
4
Núm de glosa
3030
Volum
I
Núm de pàgina
179
Interpretació
Els dos primer versos són una metàfora en que a la relació s’ha de donar dolçor un a l’altre perquè la cosa vagi bé.
Però sempre hi ha algun xafarder que para ull al que fan les parelles; per això s’ha d’anar en compte a ser molt afectiu en públic perquè sinó es parla de més.
Altres cançons relacionades
Estimat, ausent de vós,
ningú del món me consola.
Me’n pren com la rossinyola,
que, com està tota sola,
canta fort i piadós.
Estimat, ausent de vós,
ningú del món me consola.
Me’n pren com la rossinyola,
que, com està tota sola,
canta baix i piadós.
Estimat, ausent de vós,
ningú del món me consola.
Me’n pren com la rossinyola,
que, com està tota sola,
canta trist i piadós.
Tradicionari de Mallorca
