Haureu vist i sentit dir
que la mar brava s’amansa.
No vui perdre l’esperança
hasta que veja la fi.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Enamorats. Festejament. Partits
Poble
Sóller
Camp Semàntic
Abandó i desencís, Desamor i ruptura, Desig, Gelosia, Mar i ribera, Transformació i canvi, Valors i ideologia
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
2926
Volum
I
Núm de pàgina
173
Altres cançons relacionades
–Quinze dies a venir
estaré aquesta vegada.
–Mon bé, si feis una estada
com aquesta que heu fet ara,
ja no em trobareu aquí,
només que sentireu dir:
Ja tens s’al•lota enterrada,
i per amor n’ha acabada
as vida, i se va morir.
De tot n’és causa un fadrí
qui amb paraules l’ha campada.
Li deia qualque vegada :
–Garrida, fiau de mi
i jo fiaré de vós.
No creia que unes amors
tan fortes tenguessen fi.
Qui ho haguera hagut de dir,
que passàsseu per aquí
no tenguésseu cor de dir:
–Atl•lota meva, adiós!
Una murada molt alta
s’aixecàs, en tu tornar,
que haguesses d’anar a voltar
per Sóller i per Deià!
I, si trobes que hi fa falta,
enmig, una grossa mar!
Me’n prendrà com lo bellveure
que de l’aire està privat.
Deis que estau enamorat,
però no em veniu a veure.
Tradicionari de Mallorca
