Garrida, en la mà tenguéreu
la canya per a pescar
i el peix a la pesquera,
no el sabéreu agafar.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Enamorats. Festejament. Partits
Poble
Sant Joan
Camp Semàntic
Bellesa, Desamor i ruptura, Eines medi marítim, Festeig, Floretes, Fracàs, Ironia, Mar i ribera, Marins, Pescador
Mètrica
7a7b6c7b
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
2913
Volum
I
Núm de pàgina
173
Altres cançons relacionades
–Quinze dies a venir
estaré aquesta vegada.
–Mon bé, si feis una estada
com aquesta que heu fet ara,
ja no em trobareu aquí,
només que sentireu dir:
Ja tens s’al•lota enterrada,
i per amor n’ha acabada
as vida, i se va morir.
De tot n’és causa un fadrí
qui amb paraules l’ha campada.
Li deia qualque vegada :
–Garrida, fiau de mi
i jo fiaré de vós.
No creia que unes amors
tan fortes tenguessen fi.
Qui ho haguera hagut de dir,
que passàsseu per aquí
no tenguésseu cor de dir:
–Atl•lota meva, adiós!
A sa vorera de mar
caragols i petgellides.
Qui vol al•lotes garrides,
que vagi allà on n’hi ha.
Clavell, com estic ausent
departat de ta persona
disn el meu cor tenc una ona
blava, que la mar no en dóna
dia de maror ni vent.
¿No heu reparat un moment
que juga de malament
es mal d’enamorament
en pic que s’encapirona?
Tradicionari de Mallorca
