Miquelet, estimat meu,
no em dons la vida penada;
vine a fer qualque passada;
si no t'ho paga ta mare,
ja t'ho agrairà el cor meu.
Francina-Aina, ¿véns a Muro,
i jo t’hi acompanyaré?
Veuràs ton pare i ta mare
i aquell ane qui vols bé.
Alegria de coní
que va tenir Na Nicona:
se pensava que es seu fii
seria hereu de sa Coma.