En esser fii de pagès,
al punt li donen entrada:
té sa casa ben parada,
i com ve la fi, no té res.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Enamorats. Festejament. Partits
Poble
Artà
Camp Semàntic
Clan familiar, Desamor i ruptura, Estimació i afecte, Festeig, La casa, Pagesos, Relacions intergeneracionals
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
2795
Volum
I
Núm de pàgina
166
Altres cançons relacionades
Cada vegada que hi ’nava,
quedava tot embambat
de veure s’endomassat
per sa paret, qui penjava.
Oh quin dissabte tan trist,
i jo esperava alegria!
Esperava si vendria,
i jo encara no l'he vist.
Si Déu mos proveïgués
de blat una bona anyada,
d’ordi, de xeixa i civada,
també que doble mos fes,
i faves que n’hi hagués
més que caramull de paia.
Ametlers i garrovers,
que en pegar-los espolsada,
en caigués una solada
que sa terra no se ves.
I, en estar en flor es cirerers,
que no hi hagués cap boirada,
i a sa vinya, sa cendrada,
Déu que no n’hi prometés.
Es batistes, vinaters,
en es trescolar vos fes
a cent quartins per somada.
I sa fia de la casa
un estimat nou tengués!
Tradicionari de Mallorca
