Dos que amb so parlar s’entenen,
que se parlen d’amorós!
¿No veis, enmig d’aquests dos,
mirades que van i vénen?
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Enamorats. Festejament. Partits
Poble
Artà
Camp Semàntic
Desig, Festeig, Passió i enamorament, Relacions de parella
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
2759
Volum
I
Núm de pàgina
164
Altres cançons relacionades
Jo cui branques d’un Roser
perquè sa soca m’agrada.
Catalina, prenda amada,
a Ciutat te n’ets anada
a llogar-te per criada
a casa de cavaller.
Digues, i te serviré
com a criat vertader,
igual d’esser vòstron pare.
Si no venia, jo hi ‘nava,
no poria més estar:
tan fort era mon penar
com lluny de vós habitava.
Aquella mà tan inflada
de s’estimat, ¿què deu fer?
qualque dia, en caure bé,
hi faria una passada.
Tradicionari de Mallorca
