Si a mi m’estava bé,
a veure’t seria anada;
com una desbaratada
ploraria p’es carrer.
Si no venia, jo hi ‘nava,
no poria més estar:
tan fort era mon penar
com lluny de vós habitava.
Si t’ha pegat s’enyorança
i amb ell vols conversar,
envia’l a demanar,
o si no, ves-lo a cercar,
que és entrada aqueixa usança.