Aqueixa cara de sol
a un germà meu agrada:
això és modo de cunyada
que tendré, si Déu ho vol!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Enamorats. Festejament. Partits
Poble
Campos
Camp Semàntic
Admiració, Anatomia, Bellesa, Clan familiar, Desig, Déu, Festeig, Floretes, Matrimoni, Sol
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
2582
Volum
I
Núm de pàgina
155
Altres cançons relacionades
Oh mirai de los meus uis!
¿A on deveu esser ara?
Darrere aquella muntanya.
Jo no sé com no m’hi duis!
–Quinze dies a venir
estaré aquesta vegada.
–Mon bé, si feis una estada
com aquesta que heu fet ara,
ja no em trobareu aquí,
només que sentireu dir:
Ja tens s’al•lota enterrada,
i per amor n’ha acabada
as vida, i se va morir.
De tot n’és causa un fadrí
qui amb paraules l’ha campada.
Li deia qualque vegada :
–Garrida, fiau de mi
i jo fiaré de vós.
No creia que unes amors
tan fortes tenguessen fi.
Qui ho haguera hagut de dir,
que passàsseu per aquí
no tenguésseu cor de dir:
–Atl•lota meva, adiós!
Baix d’es portal, estimat,
hi tenc dos encalladors
de plorar, clavell hermós,
des que vos ne sou anat;
però Déu m’ha revelat
que tornareu, estimat,
perque em deveu s’adiós.
Tradicionari de Mallorca
