Copeo, copeo,
copeo traidor.
Roseta encarnada,
si t’he agraviada
alguna vegada,
jo et deman perdó.
Jo et deman perdó
d’aquella vegada
que em deies foganya,
foganya, fogó.

Encara que siga al•lota
i tu cavall acossat,
no et riuràs de mi, estimat:
no em miris per tan purota!
Un clavell dins sa bajoca
que ningú mai ha olorat,
perque és ben segur, estimat,
que olor en devia fer poca.

Maria-Aineta estimada:
¿saps En Guiem què m’ha dit?
Que et troba com un confit,
de dolça, i no t’ha tastada.
Com prou pena haurà passada,
un altre en tendrà es profit.