Fins aquí hem arribat,
davant es vostro portal.
Ramell de flors natural,
que hi tenc de morir penjat.
El món roda com un torn
i rodant se desespera;
direu a s’amor primera
que no hi ha temps que no torn.
A mi me’n prendrà, estimada,
com a’s gat de Turixant,
que morí miulant miulant
mirant una sobrassada.