M’agrades que no té fi,
però no ho sé demostrar;
jo no som com tants n’hi ha,
parolers, que ho saben dir.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Declaracions d'amor
Poble
Artà
Camp Semàntic
Declaració, Desig, Enveja
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Assonant
Versos
4
Núm de glosa
2492
Volum
I
Núm de pàgina
149
Altres cançons relacionades
Enamorada cruel,
per mi sempre ho ets estada.
Voldria veure’t penjada
a un clau afitorada
a un cap d’ennigulada
o a s’estel més alt del cel.
A mi me’n prendrà, estimada,
com a’s gat de Turixant,
que morí miulant miulant
mirant una sobrassada.
Bona amor, ausent de vós,
m’han haguda de sangrar
voldria tot aquests dies
passasen de dos en dos.
Tradicionari de Mallorca
