Jo me’n vaig damunt ses penyes
a plorar los meus dolors;
ja que no vos veig a vós,
cara de clavell hermós,
me basten ses entresenyes.
Jo som una coïdora
que cui a bona solada.
Tenc lo meu cor qui s’enyora
perquè estic enamorada.
Jo no tenc fetge ni lleu
ni cap ni uis per mirar
des que te’n vares anar,
estimat, de dins Sineu.