Debades tu véns, Miquel,
que no hauràs sa meva amor
en no dur petició
firmada del Déu del cel.
Com tu n’has hagut mon cos,
n’has fet altre son camí;
casi m’atrevesc a dir:
d’un petit n’has fet un gros.
Jo posar-me de dol no gos,
perque no hi trobin què dir.
Si se torna estravenir,
tu fadrina i jo fadrí,
encara hi ha aquell camí
que tu me solies dir
quan ten’anaves de mi:
-Bona nit, ramell de flors!
Si sa meva amor du dol,
jo me vestiré de negre:
perque certament conega
que en no veurer-la duc dol.