Vós sou la primera arrel
de qui em vaig enamorar,
i ara que no puc mudar
enc que caiguen trons del cel.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Constància. Fidelitat
Poble
Santa Margalida
Camp Semàntic
Cel, Passió i enamorament, Plantes, Trons i llamps
Mètrica
7a7b7a7b
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
2403
Volum
I
Núm de pàgina
144
Altres cançons relacionades
Si dius que tu m’has deixada,
bram d’ase no puja al cel;
si hi puja no posa arrel:
vet-me-t’aquí aconhortada.
Cada dia dematí
tots los malalts visitau;
feis sa volta i me deixau:
amb això me demostrau
que no hi ha remei per mi.
Estimat, ausent de vós,
ningú del món me consola.
Me’n pren com la rossinyola,
que, com està tota sola,
canta baix i piadós.
Tradicionari de Mallorca
