Vós sou la primera arrel

Vós sou la primera arrel
de qui em vaig enamorar,
i ara que no puc mudar
enc que caiguen trons del cel.

Més informació

Recopilador

Rafel Ginard

Referència bibliogràfica

Cançoner Popular de Mallorca

Via d'incorporació

Transcripció edició

Classificació

Constància. Fidelitat

Poble

Santa Margalida

Camp Semàntic

Cel, Passió i enamorament, Plantes, Trons i llamps

Mètrica

7a7b7a7b

Rima

Consonant

Versos

Núm de glosa

2403

Volum

Núm de pàgina

144

Altres cançons relacionades

Si dius que tu m’has deixada,
bram d’ase no puja al cel;
si hi puja no posa arrel:
vet-me-t’aquí aconhortada.

Adiós, lluna de nit;
adiós, sol de migdia;
’diós, clavell encarnat
de clavellina florida.

Sa meva amor no és tan poca
com sa que vós em teniu:
es vespre que no veniu,
repar si tornaré loca.