Pas pena i pas trebai,
i com més trebai, més glòria;
sempre tenc dins la memòria
que no t’olvidaré mai.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Constància. Fidelitat
Poble
Sineu
Camp Semàntic
Enyorança, Estimació i afecte, Pèrdua i dol, Soledat, Tristor
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
2328
Volum
I
Núm de pàgina
140
Altres cançons relacionades
Estimat, pena em donau,
o a lo menos, cativeri;
jo volria esser a s’imperi
mon bé, d’on estudiau.
Estimat, ausent de vós,
ningú del món me consola.
Me’n pren com la rossinyola,
que, com està tota sola,
canta trist i piadós.
Jo no havia menester
mocador per recordança,
que a mi em basta s’enyorança
que em va deixar lo meu bé.
Tradicionari de Mallorca
