Si a mi m’estava bé,
a veure’t seria anada;
com una desbaratada
ploraria p’es carrer.
Majoral, deixau-m’hi anar,
a corrí a sa llaurada;
jo no hi som p’es pareier
ni p’es parei ni s’arada;
jo hi som per un jornaler
que té ma vida guanyada.
Ses darreres que tenia
si era molt lluny Ciutat!
I des que hi tenc s’estimat,
hi pens de nit i de dia.