Jo i vós, estimat meu,
que estàvem d’enamorats!
Però no ho ha volgut Déu,
que mos casàssem plegats.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Baralles. Inconstància
Poble
Selva
Camp Semàntic
Desamor i ruptura, Destí, Déu, Festeig, Matrimoni, Passió i enamorament, Transformació i canvi
Mètrica
7a7b7a7b
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
2050
Volum
I
Núm de pàgina
124
Altres cançons relacionades
Tants de dies ha estat trist
que es meu cor du l’enyorança;
i ara sa meva venjança
serà dir que et desprecii.
–Quinze dies a venir
estaré aquesta vegada.
–Mon bé, si feis una estada
com aquesta que heu fet ara,
ja no em trobareu aquí,
només que sentireu dir:
Ja tens s’al•lota enterrada,
i per amor n’ha acabada
as vida, i se va morir.
De tot n’és causa un fadrí
qui amb paraules l’ha campada.
Li deia qualque vegada :
–Garrida, fiau de mi
i jo fiaré de vós.
No creia que unes amors
tan fortes tenguessen fi.
Qui ho haguera hagut de dir,
que passàsseu per aquí
no tenguésseu cor de dir:
–Atl•lota meva, adiós!
Quinze dies trob enfora.
Mirau què ha de fer un mes!
Jo si cada quart pogués
veure’t, no estaria una hora.
Tradicionari de Mallorca
