Hi ha hagut temps que poria
bravejar de tenir bo
amb lo mirai del meu cor
que cada vespre venia.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Baralles. Inconstància
Poble
Campanet
Camp Semàntic
Anatomia, Desamor i ruptura, Dia i nit, Estimació i afecte, Festeig, Floretes, Pas del temps i cicle de l'any, Transformació i canvi
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
1917
Volum
I
Núm de pàgina
123
Altres cançons relacionades
–Quinze dies a venir
estaré aquesta vegada.
–Mon bé, si feis una estada
com aquesta que heu fet ara,
ja no em trobareu aquí,
només que sentireu dir:
Ja tens s’al•lota enterrada,
i per amor n’ha acabada
as vida, i se va morir.
De tot n’és causa un fadrí
qui amb paraules l’ha campada.
Li deia qualque vegada :
–Garrida, fiau de mi
i jo fiaré de vós.
No creia que unes amors
tan fortes tenguessen fi.
Qui ho haguera hagut de dir,
que passàsseu per aquí
no tenguésseu cor de dir:
–Atl•lota meva, adiós!
Mon cor no dorm ni reposa
ni pot estar mai content
com veu que n'ha d'estar ausent
de vós, careta de rosa.
Mon cor no dorm ni reposa
ni està una hora content
com veig que he d’estar ausent
de vós, careta de rosa.
Tradicionari de Mallorca
