Hi ha hagut temps que poria
bravejar de tenir bo
amb lo mirai del meu cor
que cada vespre venia.
Baralles. Inconstància
Campanet
Anatomia, Desamor i ruptura, Dia i nit, Estimació i afecte, Festeig, Floretes, Pas del temps i cicle de l'any, Transformació i canvi
7a7b7b7a
Consonant
4
–Quinze dies a venir
estaré aquesta vegada.
–Mon bé, si feis una estada
com aquesta que heu fet ara,
ja no em trobareu aquí,
només que sentireu dir:
Ja tens s’al•lota enterrada,
i per amor n’ha acabada
as vida, i se va morir.
De tot n’és causa un fadrí
qui amb paraules l’ha campada.
Li deia qualque vegada :
–Garrida, fiau de mi
i jo fiaré de vós.
No creia que unes amors
tan fortes tenguessen fi.
Qui ho haguera hagut de dir,
que passàsseu per aquí
no tenguésseu cor de dir:
–Atl•lota meva, adiós!
Cada dia dematí
an es lloc don una uiada;
si no us veig, prenda estimada,
de pena tenc de morir.
Clavell, com estic ausent
departat de ta persona
disn el meu cor tenc una ona
blava, que la mar no en dóna
dia de maror ni vent.
¿No heu reparat un moment
que juga de malament
es mal d’enamorament
en pic que s’encapirona?