Si a mi m’estava bé,
a veure’t seria anada;
com una desbaratada
ploraria p’es carrer.
Diuen que demà te’n vas
a muntanya, Magdalena.
Jo faria un novena
que es majoral qui vos mena,
en arribar, t'engegàs.
¿A on són aquells bons temps
que tant tant mos regalàvem
quan vós i jo festejàvem,
i ara n’hem d’estar ausents?