Dalt un puig troben cent comes.
Veiès amb tu què he perdut!
Es temps i sa joventut.
¿Això és sa paga que em dónes?
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Baralles. Inconstància
Petra
Amor, Confrontació, Desamor i ruptura, Festeig, Joventut, Muntanya i bosc, Ràbia, Transformació i canvi
7a7b7b7a
Mixta
4
1825
I
120
Jo me’n vaig arena arena
a voltar s’aubercoquer:
es primer que coiré
serà per tu, Magdalena.
Oratjol de tramuntana
és qui m’alegra es cor meu.
¿Com deu campar En Tomeu,
aquell estimadet meu
darrere aquella muntanya?
–Quinze dies a venir
estaré aquesta vegada.
–Mon bé, si feis una estada
com aquesta que heu fet ara,
ja no em trobareu aquí,
només que sentireu dir:
Ja tens s’al•lota enterrada,
i per amor n’ha acabada
as vida, i se va morir.
De tot n’és causa un fadrí
qui amb paraules l’ha campada.
Li deia qualque vegada :
–Garrida, fiau de mi
i jo fiaré de vós.
No creia que unes amors
tan fortes tenguessen fi.
Qui ho haguera hagut de dir,
que passàsseu per aquí
no tenguésseu cor de dir:
–Atl•lota meva, adiós!