Avui, dijous, tot lo dia
un temps l’anava esperant,
i ara m’alegra tant
com si dijous no hi havia.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Baralles. Inconstància
Poble
Artà
Camp Semàntic
Alegria, Amor, Desamor i ruptura, Festeig, Transformació i canvi
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
1965
Volum
I
Núm de pàgina
119
Altres cançons relacionades
Enc que rebent tot el món,
lo que dic s'ha de seguir.
Jo ric amb sos que hi ha aquí
i sospir p’es qui no hi són.
–Quinze dies a venir
estaré aquesta vegada.
–Mon bé, si feis una estada
com aquesta que heu fet ara,
ja no em trobareu aquí,
només que sentireu dir:
Ja tens s’al•lota enterrada,
i per amor n’ha acabada
as vida, i se va morir.
De tot n’és causa un fadrí
qui amb paraules l’ha campada.
Li deia qualque vegada :
–Garrida, fiau de mi
i jo fiaré de vós.
No creia que unes amors
tan fortes tenguessen fi.
Qui ho haguera hagut de dir,
que passàsseu per aquí
no tenguésseu cor de dir:
–Atl•lota meva, adiós!
Oh quin dissabte tan trist,
i jo esperava alegria!
Esperava que vendria,
i jo encara no l'he vist.
Tradicionari de Mallorca
