Vostres mans primes i llargues
tenen ses claus d’es meu cos,
i enlloc de dar-me repòs,
me donau penes amargues.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Sofriment per amor
Artà
Cos humà, Desig, Erotisme velat, Tristor
7a7b7b7a
Consonant
4
1940
I
117
¿A on són aquells bons temps
que vós i o mos donàvem,
quan vós i jo festejàvem,
mentres ara hem d’estar ausents?
¿A on són aquells bons temps
que tant tant mos regalàvem
quan vós i jo festejàvem,
i ara n’hem d’estar ausents?
Com som a ca s’amitger,
dic: Senyor, s’amor, que em costa!
De Fornalutx vénc a posta
sols no sé si la veuré.