Tot són penes i disgusts
que un fadrí ha de passar.
Si hi vas prest, “¿per què has vengut?”
Si hi vas tard, sempre renyar.
Ara jo me’n puc anar
p’es camí d’es malvolguts.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Sofriment per amor
Llucmajor
Abandó i desencís, Camí, El temps del rellotge, Estimació i afecte, Festeig, Ràbia, Solteria, Tristor
7a7b7a7b7b7a
Mixta
6
1693
I
115
Dimenge, amb s’esperar-vós,
amb ningú em vaig divertir;
joves sí que en vaig tenir;
més pena va ser per mi
perque no venguéreu vós.
S’amor fa que par que senta
trepig, però no arribau.
Jo no sé com no donau
consol an es qui llamenta.
–Quinze dies a venir
estaré aquesta vegada.
–Mon bé, si feis una estada
com aquesta que heu fet ara,
ja no em trobareu aquí,
només que sentireu dir:
Ja tens s’al•lota enterrada,
i per amor n’ha acabada
as vida, i se va morir.
De tot n’és causa un fadrí
qui amb paraules l’ha campada.
Li deia qualque vegada :
–Garrida, fiau de mi
i jo fiaré de vós.
No creia que unes amors
tan fortes tenguessen fi.
Qui ho haguera hagut de dir,
que passàsseu per aquí
no tenguésseu cor de dir:
–Atl•lota meva, adiós!