¿Tan prest, senyors escrivans,
teniu ses plomes cansades?
Encara no hi heu posades
ses meves penes més grans.
Cabos, sergents, capitans
me diuen: −¿De què t’enfades?−
I jo te sospir debades.
D’es meu cor surten flamades,
bona amor, qui em causen danys.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Sofriment per amor
Poble
Sant Joan
Camp Semàntic
Anatomia, Autoritats militars, Enyorança, Erotisme velat, Escrivans, Passió i enamorament, Salut i malaltia, Soledat, Tristor
Mètrica
7a7b7b7a7a7b7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
9
Núm de glosa
1685
Volum
I
Núm de pàgina
115
Altres cançons relacionades
Jo no tenc fetge ni lleu
ni sang ni uis per plorar
des que te’n vares anar,
amb comptes de no tornar,
de ca nostra, estimat meu.
Jo no tenc fetge ni lleu
ni cap ni uis per mirar
des que te’n vares anar,
estimat, de dins Sineu.
Estimat, ausent de vós,
ningú del món me consola.
Me’n pren com la rossinyola,
que, com està tota sola,
canta trist i piadós.
Tradicionari de Mallorca
