Si m’hagués d’enamorar,
ja no m’enamoraria;
del qui té amor me riuria;
i ara me toca es plorar.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Sofriment per amor
Poble
Artà
Camp Semàntic
Amor, Befa, Desamor i ruptura, Passió i enamorament, Transformació i canvi, Tristor
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
1669
Volum
I
Núm de pàgina
114
Altres cançons relacionades
Estimat, ausent de vós,
ningú del món me consola.
Me’n pren com la rossinyola,
que, com està tota sola,
canta trist i piadós.
Estimat, ausent de vós,
ningú del món me consola.
Me’n pren com la rossinyola,
que, com està tota sola,
canta fort i piadós.
Jo cui branques d’un Roser
perquè sa soca m’agrada.
Catalina, prenda amada,
a Ciutat te n’ets anada
a llogar-te per criada
a casa de cavaller.
Digues, i te serviré
com a criat vertader,
igual d’esser vòstron pare.
Tradicionari de Mallorca
