Ses casades me consolen:
diuen: “Es teu ja vendrà”.
Val més un tord en sa mà
que mil i cinc-cents que volen.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Sofriment per amor
Poble
Artà
Camp Semàntic
Anatomia, Aspiracions i somnis, Desig, Destí, Enveja, Matrimoni, Ocells, Soledat, Solteria, Tristor
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
1636
Volum
I
Núm de pàgina
113
Altres cançons relacionades
Saps que és de mal, estar ausent
i s’amor no porer veure!
N’emprèn com un qui vol beure
i s’abrasa purament.
–Quinze dies a venir
estaré aquesta vegada.
–Mon bé, si feis una estada
com aquesta que heu fet ara,
ja no em trobareu aquí,
només que sentireu dir:
Ja tens s’al•lota enterrada,
i per amor n’ha acabada
as vida, i se va morir.
De tot n’és causa un fadrí
qui amb paraules l’ha campada.
Li deia qualque vegada :
–Garrida, fiau de mi
i jo fiaré de vós.
No creia que unes amors
tan fortes tenguessen fi.
Qui ho haguera hagut de dir,
que passàsseu per aquí
no tenguésseu cor de dir:
–Atl•lota meva, adiós!
Estimat, ausent de vós,
ningú del món me consola.
Me’n pren com la rossinyola,
que, com està tota sola,
canta trist i piadós.
Tradicionari de Mallorca
