No sé què té el meu coret,
no té alegria ni en dóna,
des que no veig sa persona
d'un jove petitonet.
S’amor fa que par que senta
trepig, però no arribau.
Jo no sé com no donau
consol an es qui llamenta.
Clavell, des que estic ausent
departat de ta persona
a dins el cor sent una ona
blava, que la mar no en dóna
dia de maror ni vent.
¿No heu reparat un moment
que juga de malament
es mal d’enamorament
en pic que s’encapirrona?